Literatura Catalana

Joglars, not.t desconortz
e vai t'en d'espero
-no.i gartz agurs ni sortz-
vas lo rei d'Aragó,
qe.m traga de preiso;
que ja, pois seria mortz,
no.m tenra dan ni pro.

Joglar, no et desconhortis i vés-te'n esperonant -no observis auguris ni sorts- vers el rei d'Aragó, perquè em tregui de presó, ja que, un cop seré mort, no em farà dany ni profit.

No.i gart colpas ni tortz
en aquesta sazo
e qan serai estortz,
si,m vol metr'ochaiso,
non a vassal tant bo
de Tortosa als portz
no.il torn son oc e no.

No tingui en compte [el rei], en aquesta ocasió, culpes ni torts; i si, quan seré lliure, em vol acusar, no té de Tortosa als ports vassall tan bo que jo no li torni el seu <> en <>.

E no.n get Mon Marques,
ni.N Guillem de Clarmon,
ni.l Vescomt mal apres,
ni.l qart, si ven d.amon,
q'a totz dic ad un fron:
<mas los martitz aon>>.

I no n'excloc Mon Marquès ni en Guillem de Claramunt ni el Vescomte mal educat ni el quart, si ve d'amunt, perquè cara a cara a tos dic: <>.

D'aqestz n'ia tals tres
c'ab lor moillers ai jon,
et abeurat cen vetz
mon caval a lor fon,
e passatz a lor pon
amdos mos palafres,
q'am mais que Agremon.

D'aquests n'hi ha tres amb les mullers dels quals m'he ajuntat, i cent vegades he abeurat el meu cavall a llur font i he passat per llur pont els meus palafrens, que amo més que Agramunt.

A.N Arnaut, mon cosi,
et a.N Hugo d'Aveu,
joglars, comta e di,
et a.N Bascol Romeu,
que pregon lo lur Dieu
lo bon rei palaizi
qe.m trag'o qe.m maleu.

Joglar, conta i digues a N'Arnau, el meu cosí, a N'Hug d'Aveu i a En Bàscol Romeu que preguin en nom de Déu al bon rei palatí que em tregui o que em rescati.

Guillem de Berguedà

Aquest és el sirventès fet per Guillem de Berguedà cap a Ponç de Mataplana. És un dels cinc sirventesos que el trobador va dedicar-li.

A la primera estrofa, el trobador incita al joglar a que el tregui de la presó, car quan sigui mort de res li servirà ser lliure. Sembla que el torbador ha estat empresonat.

A la segona estrofa fa al·lusió a la lleialtat dels vassalls del rei, esmentant que no hi ha vassall que ell(el trobador) pugui convèncer per a canviar d’opinió i deixar de servir el rei.

Després fa al·lusió, entre d’altres, a Ponç de Mataplana, a qui anomena Mon Marquès. I diu al rei que només el pot acusar de deshonrar els marits, perquè les seves dones els hi han posat les banyes amb ell, i que ell s’ha aprofitat d’aquests senyors.

Finalment fa una crida de rescat.

Podríem resumir el sirventès en que el trobador ha estat empresonat i l’únic del que ell s’acusa és de provar la deslleialtat dels vassalls del rei.

Per aquesta burla cap els nobles, podem incloure l’obra en el gènere del sirventès

Tirant lo Blanc

2009-11-13T06:53:00.000-08:00

Com es la cerimònia d’armar un cavaller:
Per rebre el títol de cavaller ha de fer un jurament al rei, en el nostre cas Tirant cap el rei d’Anglaterra. Després ha de seure amb els monarques i ha de realitzar un combat a cavall contra un altre cavaller demostrant així la seva habilitat i dret a rebre l’ordre de cavalleria.

Què és la cavalleria:
La cavalleria es l’art de la lluita entre cavallers arriscant la seva vida en el combat/guerra. En el cas de Tirant, Martorell el ridiculitza com a caballer quan es trenca la cama.

Què és la generositat de un cavaller:
La generositat en si es l’acció benèvola que fa un per ajudar al necessitat, en el cas de Tirant ser generós es un deure per complir les aptituds d’un bon cavaller.

Definició de orde de cavalleria:
L’orde de cavalleria es un “títol” que es dona els homes mes hàbils en el combat cos a cos.
Es pot dir que és una orde militar, reps un honor molt gran però has de demostrar que ets mereixedor de rebre l’orde. Tirant ha de donar-ho tot per rebre tal honor i glòria per representar tal “títol”.

Definició del vot cavalleresc:
El vot cavalleresc es la declaració que duia a terme un cavaller, normalment en un fet d’armes. I s’abstenia de qualsevol altre objectiu fins dur a terme les condicions segons el cavaller (Tirant) hagi declarat.

Les festes cortesanes:

Moltes pagines expliquen el desenvolupament d’un seguit de festes cortesanes. Per exemple, Tirant lo Blanc es dóna a conèixer triomfalment com a cavaller a les festes convocades pel Rei d'Anglaterra amb motiu del seu casament, que van durar un any i un dia.

Les penyores amoroses:

Un cavaller enamorat li demanava a la seva dama que li dones penyores amoroses o el que es el mateix, alguna cosa de la seva propietat, desprès el cavaller anava lluint aquell objecte.

La vinculació de l'ideal cavalleresc amb l'ideal religiós:

La cavalleria esta relacionada amb les creences religioses de l’Edat Mitjana.

Les lletres de batalla:

Els cavallers es repten a lluitar amb un procediment ritual de característiques literàries: s'escriuen lletres de batalla. Hi ha diverses com Tirant amb el cavaller de les Vilesermes a Anglaterra i Tirant i el rei d’Egipte.

Les armes:

En la gran batalla contra els turcs descrivia l’armament de Tirant lo Blanc.

El significat de la guerra:

A l’edat Mitjana era molt difícil l’ascens social. Per això molta gent anava la guerra, perquè era gairebé l’únic mètode per enriquir-se i ascendir socialment. A part, els cavallers havien d’aconseguir molts diners per mantenir el seu estatus adinerat i per les costs de l’equipament per a la batalla.

La manera més habitual de fer diners en una guerra era fent presoners pels quals es demanava un rescat.

Els combats cos a cos:

Els cavallers solien fer combats cos a cos per mantenir el seu honor i demostrar la seva valia, molts cops per impressionar dames que oferien la seva penyora als cavallers.

Quan un cavaller es veia injuriat per l’altre, sovint es realitzava un combat cos a cos per recobrar l’honor. També es realitzaven combats per esport en festes.

L’estratègia militar:

L’estratègia militar era un dels factors més importants i decisius a l’hora de la batalla. Amb una bona estratègia es podia superar l’adversitat en una batalla en inferioritat de condicions. Tirant lo Blanc, al llarg de tota la novel·la demostra ser un gran estratega, demostrant-ho en una batalla en que els seus soldats fingeixen la retirada per que els enemics els persegueixin i baixin la guàrdia i més tard, envoltar-los.

Al llarg de la novel·la sens descriuen moltes estratègies militars, algunes de la invenció de Martorell.

Les ferides:

En una batalla era molt habitual sofrir ferides, malgrat les proteccions. També en els combats cos a cos, com el que ens relata Martorell en el combat de Tirant contra el senyor de les Vilerhermes, en que tots dos participants lluiten sense cap protecció i reben una quantitat molt gran de ferides.

En la part central del Tirant, les ferides tenen un element simbòlic.

Quan Tirant fuig de l’habitació de Carmesina, es trenca la cama, fet que coincideix amb una depressió amorosa, que ridiculitza el Tirant.

La crueltat:

Com ja n’hem parlat abans, la crueltat en les batalles era un fet immanent que Martorell sap descriure molt bé en el Tirant. Aquesta descripció detallada de la crueltat ens apropa molt més a l’acció crua de la època.

Tòpics literaris

2009-10-20T11:23:00.000-07:00

EXERCICIS
. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin
. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.
. Fes la paràfrasi (escriure amb les teves paraules) de quatre poemes

Pues si tan breve se nombra,

De nuestra vida gocemos

El rato que la tenemos:

Dios a nuestro vientre hagamos; Metàfora

Comamos hoy y bebamos,

Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

Carpe Diem

Calderón de la Barca ens deleita amb un poema que tracta sobre la vida, la califica curta, per tant, ens incita al Carpe Diem, a aprofitar-la.

(…) coged de vuestra alegre primavera Personificació

El dulce fruto, antes que el tiempo airado

Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

Carpe Diem

L’autor ens convida al Carpe Diem i ens diu que no hem de deixar les coses per al final perquè tot pot canviar.

¿Qué descansada vida

La del que huye del mundanal ruïdo

Y sigue la escondida

Senda por donde han ido

Los pocos sabios que en el mundo han sido Hipèrbaton

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada

Ne quid nimis

L’autor, amb un joc de paraules, ens incita a enorgullir-nos de les coses que sabem fer bé.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer Exclamació

De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLING

Fugit Irreparabile Tempus

Aquest poema parla de l’amistat i de l’importància de compartir els problemes amb la gent. Per això utilitza el tòpic del Fugit Irreparabile Tempus, de la fugacitat dels béns.

Prou té per viure qui en modesta taula

Posa amb nou llustre

Lo saber dels avis:

Mai li dissipen una son lleugera

Sòrdides ànsies.

Què tants esforços per tan curta vida? Pregunta retòrica

Per què dins terres que altre sol fecunda

Viure voldríem? Qui , deixant la patria,

Fuig de si propi?

M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

Ne quid nimis

En aquest poema se’ns planteja que hem de fugir de les pors i no amagar-nos de la veritat.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

Places i temples i edificis grans, polisíndeton

Delícies, tresors, que són germans

De mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors

Un riu que banyi l’herba pels voltants,

Un ocellet que d’amor vessi els plants

Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

Beatus Ille

El poeta ens parla de la tranquilitat i la pau de la nauralesa, pura com les seves paraules.

Feliç l’home el desig i cura del qual

És limitat per alguns pocs acres paterns, Hipèrbaton

I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

En son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

I els seus ramats proporcionen abillament,

A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,

Foc a l’hivern

(…)

A.POPE

Ne quid nimis

En aquest poema es valora la tranquilitat i la paciència de les feines del camp

(Selecció extreta del bloc “El fil de les clàssiques” http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/04/16/pervivencia-dels-topics-horacians/)

A LES VANITATS MUNDANES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna

Anam amb vents contraris navegant

I trobam-nos molt baix arrastrant

Pensant tenir los peus sobre la lluna;

(...)

Delits, riqueses, honres, majestats Enumeració

No poden saciar l’enteniment

Creat per a gosar béns eternals.

(...)

Francesc Vicenç Garcia

Sic transit gloria mundi

Aquest poema podria definir la vida del mariner, buscant aventures mentres s’enlluerna amb un magnífic paissatge.

Alça’t, oh Barcelona, Personificació

Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona

Tan gran com la perduda

Te guarda el cel tal volta per ton front!

Surt ja de t’agonia!

Pensa que els nostres fills, amb veu severa,

Preguntaran-te un dia:

“Què has fet de ta senyera?

On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

Ubi Sunt

L’autor s’inspira en la bella Barcelona i ens parla de que molts ciutadans no s’adonen de la bellesa de la ciutat.

10.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

3 Què en treu l'home

de tots els treballs

amb què s'afanya sota el sol? Interrogació retòrica

Fugit Irreparabile Tempus

Aquest poema presenta un argument fatal de drama i pessimisme al sentit del fer.

11.

Que n'ets, de bella, estimada meva,

que n'ets, de bella!

Els teus ulls són coloms Comparació

darrere el teu vel.

La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixen de les muntanyes de Galaad.

2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses

que pugen de banyar-se.

Totes van aparellades,

no n'hi ha cap sense companya.

3 Com un fil escarlata són els teus llavis,

la teva boca és un encís,

dues meitats de magrana són les teves galtes

darrere el teu vel.

4 El teu coll és com la torre de David,

que s'alça sobre els cims;

hi ha penjats mil escuts,

tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

Descriptio puellae

Aquest càntic parla de la bellesa de la dona i les virtuts del cavaller

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,

ara és la nit, per a morir i amar.

¿Qui tindrà mai fermança ni penyora

de l'endemà?

Veurem potser la il.lusió desfeta;

potser l'afany d'aquesta nit d'estiu

com una flor dins una mà distreta

caigui en el riu.

A mitjanit, els penitents ferotges,

són, dotze cops, de trista sang remulls.

Dotze besars volen comptar els rellotges

sobre els teus ulls.

¿Qui sap si vers la delejant bandera

em cridaran trompetes matinals?

¿O si el doll de la teva cabellera

tempta la falç?

Ara és el temps, a punt de meravella.

L'estel ens diu que fem la via ensems.

Ara és el temps que sou encara bella.

Ara és el temps. Anàfora

Josep Carner

Carpe diem

Josep carner ens explica un càntic de l’inici i la fi de la vida i d’un amor que li és impossible de superar.